dissabte, 17 novembre de 2012

Safrà

Crocus sativus - Wikipedia, la enciclopedia libre

clip_image001

Encara que el safrà no sigui una planta pròpiament autòctona, és d’aquelles que estan integrades a la nostra cultura perquè des de fa molts d’anys es cultiva a les nostres contrades pel gran valor econòmic dels seus pistils. Encara hi queden famílies que s’hi dediquen.

Les seves flors són molt efímeres perquè no duren més d’un dia .

Hi ha una planta que hi té una gran semblança , millor dit són dues plantes

Endemismos de las Islas Baleares: Crocus cambessedesii - INFOJARDIN

Crocus cambessedesii: mira al sol que le da la vida

Merendera filifolia Camb. - Herbario Virtual del Mediterráneo ...

En aquests temps les podem veure enmig de camins que no tenen gens d’herba i estan assolellats. Pràcticament només veurem la floreta sense fulles perquè encara són molt petites. Les diferències entre les tres plantes són mínimes.

clip_image002

divendres, 19 octubre de 2012

Ceba marina

Urginea maritima (L.) Baker

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4300.html

Encara que no sembli el més convenient, hi ha algunes plantes que floreixen en la tardor. La primera d’elles és aquesta ceba que arriba a tenir unes grans proporcions i que es pot presentar sola o en petits grups. Durant l’estiu no té ni fulles ni cap classe d’activitat per resistir la sequera, però en arribar les pluges de tardor i sense treure cap fulla fa una tija que arriba fàcilment al metre i mig d’on van sortint gran quantitat de floretes que la fan molt vistosa.

clip_image001 Les llavors que produeixen maduren ràpidament. Una vegada les flors són seques ja les podem sembrar i germinen fàcilment sortint tot de diguem pelets com si fos planter de ceba.

En el primer any no passen d’aquí, al proper estiu es sequen i el segon any el creixement ja es molt més considerable. Per afavorir el creixement si ara feu un planter les separeu a finals d’hivern en diversos testets.

Una vegada la tija i totes les flors són seques començarà a treure les fulles que són molt grosses i d’un verd intens, que li duraran fins a finals de la primavera.

És una planta molt versàtil perquè neix en zones dunars, en ullastrars, en pinar i alzinars. El que si necessita és un sòl profund perquè les arrels són molt llargues i gruixades i no es renoven cada any per tant no és convenient intentar trasplantar les cebes perquè és molt possible que es morin.

En alguns vivers disposen d’aquesta planta. Va bé en els nostres jardins mediterranis perquè aporta una nota de color en la tardor quan hi ha tan poques plantes que floreixen.

Antigament amb les cebes mesclades amb carn es feia un sofregit que servia per matar les rates perquè la ceba és verinosa.

clip_image001[1] clip_image002

Arbocera

Arbutus unedo L.

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4617.html

És una de les plantes més precioses que podem trobar als nostres boscos. Ara maduren els seus fruits, les arboces, i també floreix, els fruits necessiten tot un any per madurar.

El seu creixement es bastant lent perquè no convé fer podes per aconseguir una planta arrodonida i per tant creixen a la vegada algunes branques i es reparteixen el que poden absorbir les arrels. De totes maneres el color de les seves fulles la fa destacar entre les altres plantes encara que siguin més grosses. És una de les plantes que regala el Govern Balear per aquests temps fent la petició corresponent.

És una planta molt resistent a la sequera. Si la sembram en un lloc ombrívol pràcticament no necessita regs.

clip_image001

Xipell

Erica multiflora

http://herbarivirtual.uib.es/cat-med/especie/4886.html

Aquesta planta també és de les que floreixen a la tardor. La podem sembrar en els nostres jardins però el seu creixement és realment lent. No és bona de trobar als vivers, només l’he trobada per les fires de Mallorca on va el viverista d’Alaró que en sembra.

Es troba més bé en llocs on hi ha sol i ombra que en llocs totalment assolellats.

A diferència d’altres plantes de la seva família como el bruc, necessita sòls carbonats, que de fet són els més comuns a les nostres illes fora la part nord de Menorca..

És una arbustiva de petita mida que contribueix a donar color als nostres jardins en la tardor.

clip_image001

divendres, 14 setembre de 2012

Els fregalls

Luffa Cilindrica.

Pertanyen a la família de les Cucurbitàcees. Les seves llavors són ben iguals que les de les síndries.

No és una planta del Mediterrani, però degut a la seva curiositat i a que fa molts d’anys que es sembren als nostres hortets he volgut parlar d’ella.

clip_image002

Aquesta planta es sembra a la primavera en llocs assolellats i on es pugui enfilar per algun lloc. Té flors masculines i femenines i es possible que en fecundin poques de tot d’una, però quan arriba la tardor en fecunden més.

clip_image004

Els fruits són com un cogombre, però més grossos i pesen molt, però la planta és prou resistent per aguantar el seu pes.

clip_image006

 

Quan els fruits es sequen, els pelam, treim les llavors i ja tenim un fregall que antigament es feia servir per fregar els plats o per rentar-se .

Les llavors, en general, només conserven la seva fertilitat un any, després la majoria la perden.

dimarts, 11 setembre de 2012

Esqueixos de tardor

Esqueixos de tardor

Es poden fer aquests esqueixos en el moment que deixa de fer calor intensa, a principis de tardor. No s’ha d’esperar massa perquè la planteta no entri en letargia hivernal.

Es poden fer amb lavanda, camamil·la, romaní, tem o farigola i altres plantes que no siguin caducifòlies i presentin creixements en la tardor. Per exemple la murta no va bé.

Que necessitem:

  • Safates sense forats en les que podem fer uns forats laterals a mig cm perquè sempre hi hagi una mica d’aigua en el fons.
  • Hormones en pols o líquides.
  • Substrat sense perlita perquè mantén la humitat més temps.

Com hem de procedir:

  • Tallam tiges del darrer creixement de la planta d’uns dos o tres cm de llargada i els hi treim o tallam les fulles de baix de tot.
  • Mullem la part de baix de la tija.
  • La ficam dins les hormones i la movem un poc perquè caigui el material sobrant. Prèviament hem posat la terra en el testet, l’hem premsada una mica i hem fet amb el dit un forat d’aproximadament la fondària del que ha d’anar enterrat per evitar que les hormones caiguin de la tija.
  • Col·locam la tija en el forat i comprimim molt fort la terra al seu voltant. És una condició indispensable per tenir èxit, que les tiges no es moguin gens en tot el procés d’arrelament. És per això que els regs han de ser molt suaus o fets per immersió. Han de quedar enterrats zones de la tija on hi havia hagut les fulles que hem tallat o arrabassat.

Posarem els esqueixos sembrats en un lloc on hi toqui llum, però poc sol directe. Va bé davall un arbre o a prop d’una paret orientada a llevant on només hi toca el sol dels matins.

Ara és qüestió de tenir paciència i no deixar que la terra quedi eixuta. No veurem cap creixement notable, però del que es tracta és que la planta es mantengui verda.

A finals d’hivern veurem que les plantetes comencen a créixer

Si les podem regar durant l’estiu les podem sembrar a terra vigilant que el pa de terra no es rompi . Si no les podem regar, esperarem a la propera tardor quan arribin les primeres pluges.

Direu que és un procés una mica llarg i tediós, però basta una ulladeta cada dia per veure com està la terra i si necessiten reg i ja veureu quin plaer no vos donarà veure que els resultats són immillorables.

És aconsellable sembrar dues plantetes en cada test i fer alguns testos de la mateixa planta per si fallen alguns dels esqueixos. Després podeu regalar les plantes que vos sobrin als vostres amics.

Ja havia dit en una altra ocasió que és una llàstima que totes aquestes plantes es comportin malament dins testos perquè no els agrada la calentor que provoca en les arrels el sol.

En la fotografia podeu veure esqueixos que ara tenen un any.

clip_image002

La tardor

Aquesta estació de l’any, que ara està a punt de començar és aquella en la que podem fer més coses pel nostre jardí de plantes autòctones. Aniré abordant en diversos articles tot el que podem fer de manera ordenada i que vos avanç resumidament ara.

És un bon moment per recollir llavors d’estepes, pampalònies, murtons, espinalers... També és un bon moment per fer esqueixos d’algunes plantes que no són caducifòlies. Podem fer llavorers. Podem sembrar a terra tot el que tenim en tests o ressembrar en tests més grossos. Finalment podem llaurar i abonar la terra superficialment . Si vos agrada sortir al camp es poden observar algunes floracions de tardor com ara el narcisus autucnalis o les arboceres.

Totes aquestes coses s’han de fer a principis de la tardor per aprofitar, per una part, les bones temperatures i, per altra, les pluges que solen ser abundants.

Si tenim alzines sembrades a terra i les volem fer córrer, ara es un bon moment per donar-les regs suplementaris perquè tenen un segon creixement.